Comments on: Las cinco formas de almacenar el conocimiento… y no llegar al fondo

By: Luis W.

Luis W. — Fri, 14 Oct 2005 03:37:16 +0000

Aunque el matiz está un tanto OT …
El cerebro como soporte de conocimiento no es en absoluto patrimonio casi exclusivo de la raza humana. Ya se han descrito patrones sociales en distintos grupos de animales, en los que manadas diferentes tienes tecnicas de caza o de comunicacion distintas (por ejemplo, las Orcas de groenlandia y las de peninsula valdes no cazan igual). Tambien se ha demostrado mediante experimentos que la fase de socialización de los cachorros es fundamental para su supervivencia, lo que demuestra una adquisición de conocimiento que les es transmitido por los adultos de su entorno.

By: Albert

Albert — Thu, 13 Oct 2005 07:25:49 +0000

És un apunt fonamental. I és lògic que aquests cinc nivells d’emmagatzemament de coneixement estiguin explicats pel mateix autor dels graus de desordres metacognitius. Se’n poden establir analogies. També hi ha persones que basen la seva percepció del món i les realitzacions humanes encaixats en un d’aquests nivells de coneixement, que per exemple no veuen possible (o lloable) un coneixement més enllà del coneixement sòlid d’un martell (amb tota el valor que té). És una evolució (o aprofundiment) entre el ADN i el bit, però no podem parlar de grau de superioritat, “bit és més que ADN” o “bit és més que martell”. Però com fan alguns ignorants metacognitius (allò que en llenguatge pla s’anomena “ignorants rematats” o injustament “sense remei”), el martell no exclou el bit: i diuen que el martell és més que el bit, el bit només és un factor multiplicatiu no creatiu, el geni humà només es fa trascendent amb el martell, i altres clixés per l’estil.

Potser estic parlant de manera massa intuitiva, abstracta o confusa, massa simbòlica, o potser hi estic donant massa importància, però m’he topat molt i massa amb aquest pensament. I acostuma a coincidir amb un rebuig fins i tot del quart nivell, del llibre, com a especulació simbòlica allunyada de la vida i la veritable creació, IO4.

By: b

Fri, 07 Oct 2005 09:25:27 +0000

collons, maty em fa gràcia el teu comment pelotero on parles de continguts, amb el blog pamfletero, delirant i fantasiós que tens tu…

By: TrickyDicky

TrickyDicky — Thu, 06 Oct 2005 19:05:59 +0000

Una traducción al inglés de este artículo puede encontrarse en: http://www.zenitservices.com/PlanetaCodigo/Oct2005/StoringKnowldge.html

By: maty

maty — Thu, 06 Oct 2005 17:03:55 +0000

Tus alumnos son unos afortunados. Y tus lectores asiduos, entre los que me cuento.

Estas son las anotaciones que dan valor a la red hispana, tan llena de comentarios insulsos y peyorativos. CONTENIDOS.

By: gallir

gallir — Thu, 06 Oct 2005 16:06:00 +0000

El software no es el depositario de “todo” el conocimiento como tampoco son los libros o el DNA. Pero eso no invalida la frase “es depositario [moderno] del conocimiento humano”. Aunque sí es de cada vez más, y no sabemos todavía hasta donde llegará y se será o no superado por otro.

By: Joserra

Joserra — Thu, 06 Oct 2005 11:56:18 +0000

Me ha gustado el post. Es una forma de ver las cosas muy interesante.
Pero querría hacer una matización:
La frase :”el software es el depositario moderno del conocimiento”. Debería ser muy matizada.

“El software es el depositario moderno de PARTE del conocimiento”.

El software nunca (¿?) podrá con el verdadero conocimiento de la vida del ser humano, que es el filosófico. Únicamente con temas científicos (que es mucho, vaya, pero no todo)

By: Luisangel

Luisangel — Thu, 06 Oct 2005 11:26:28 +0000

Enhorabuena por el post, es brillante y esclarecedor.

By: mc

mc — Thu, 06 Oct 2005 07:39:50 +0000

vaig llegir un article molt interessant a Bulma fa un temps sobre el tema de la socialització del coneixement, comparant la producció científica i el programari lliure:

http://bulma.net/pda/body.phtml?nIdNoticia=2181