Gracias.

Amb aquest tipus de perfil el que tenim és una industria informàtica dedicada a revendre productes de tercer enlloc de tenir una industria exportadora de tecnologia. Molts informàtics enlloc de dedicar-se a resoldre els problemes de la seva empresa amb una solució estudiada i òptima es dediquen a fer de comercials de multinacionals, i a tenir “experiències místiques” quan veuen la factura de llicències.

«Ara hi haurà problemes per a trobar industria mallorquina de nivell, perquè s’ha perdut, com podeu imaginar després de tants anys de només instal·lar i personalitzar (descongelar, servir, tenir una gama de condiments ensobrats).»

En primer lloc per a fer les migracions cal que contractin dos psicòlegs per cada informàtic migrador: un pel informàtic –haurà d’aguantar males vibracions– i un altre per l’usuari a qui li estan canviant programes –perquè s’aferrarà com una pegellida al passat, per dolent que sia, invocant allò de «més val ruc conegut» que és mentida, com la majoria de frases fetes.

Una anècdota que em va contar el Carles Mateu –que com a responsable d’informàtica va planificar la migració cap a programari lliure de l’UdL. Aleshores l’OpenOffice.org no portava base de dades. Demanaren quans usuaris del MS Office usaven l’Access per a migrar-los més endavant a l’OpenOffice.org. Abans de la pregunta ja era sabut que ben pocs usaven l’Access. Després de la pregunta l’usava gairebé tothom. Just per no canviar d’office l’aprengueren a marxes forçades i s’empescaren necessitats que mai no havien tingut. Per cert, la migració a programari lliure de l’UdL s’ha aturat. Vaig saber-ho juliol quan vaig anar a fer classes pel curs universitari d’estiu de programari lliure. Sembla que una crisi de clientela (pocs alumnes) havia posat nerviosos alguns nous càrrecs. La migració al programari lliure era una culpable de la pèrdua de clients… què ho dubtàveu pas? Sí, d’això i que aquest estiu a Lleida no fes tanta calor.

També necessitaran qualque bruixot també perquè no falli res. Tot programari falla, però el lliure no pot fallar. Si ho fa, automàticament demanaran tornada enrere cap aquell programari privatiu que fallava encara més. Però passa que fins i tot ja trobàven graciós com ho feia, fins i tot entranyable. Després tants anys i peripècies junts! [llagrimeta]. I això si recorden què fallava, perquè és comprovat que la memòria dels problemes del Windows és més curta que no pas la memòria metereològica, que ja és ben curta.

Hauran d’aguantar molts càrrecs enfadats perquè ja no poden tenir… deixem-ho en «tants tractes» amb els encorbatats venedors de llicències de programari privatiu. Enyoraran aquells dinars i el merchandising que regalaven després de cada visita

Hauran d’aguantar la pressió de propaganda d’alt nivell. Record una conferència, fa anys ja, d’un senyor explicant les meravelles del seu antivirus. Deia que era tant bo que l’usaven a moltes universitats espanyoles. Però no a l’UIB. Ho pintava com una cosa terrible, una indefensió total de l’UIB, que aviat solucionarien amb el seu fantàstic producte perquè estaven arribant a un acord: a l’UIB havien vist la llum. El que no va dir l’home és que, l’època citada, a l’UIB no necessitaven antivirus perquè usaven Apple i MacOS. Que ara calia perquè estaven canviant-ho tot cap a Windows.

Tot el que es fa amb programari privatiu es pot fer amb programari lliure, només que de formes diferents. No serà ben bé igual, però voldran que sigui igual i que no ho sigui serà un defecte «el programari lliure no està preparat, madur, etc etc». Les novetats sempre s’han paït igual, tant si és d’un producte com d’una nova raça que arriba al país per a fer feina.

No és una qüestió de tècnica, sinó psicològica. Un usuari de GNU/Linux de tota pla vida possiblement faria el mateix: dir que el Windows no està preparat perquè no és idèntic al sistema lliure que sempre ha usat. Si es tractés del contrari, passar de GNU/Linux a Windows, els problemes serien similars. Quan passen no té solució tècnica, és feina de psicòlegs. Esper que en lloguin molts, o l’operació fracassarà.

Una puntiualització: si es tractés del contrari, passar de GNU/Linux a Windows, els problemes serien els mateixos, però amb un afegit insuperable i socialment inadmissible: no es tindria accés al pinyol de les eines bàsiques per a llegir i escriure. No es podrien fer còpies, amb el fàcil que havia estat fins aleshores fer-ne –almanco legals, i el Govern ha de ser-ho, veritat? Ja no es podia agafar un gran programa i fer modificacions per adaptar-lo 100% a les necessitats de l’administració. A base d’anys havien aconseguit un Office perfecte per ensenyament, un altre per sanitat, per… Però ara caldria ressignar-se a fer macros escrites en pseudollenguatges que no passaven de pegat ni engrescaven cap informàtic preparat, i ja en tenien molts. La industria local no podria fer gaire cosa més que vendre llicències, instal·lar i personalitzar. La nova situació era com comprar tot el menjar preparat a l’altre banda de planeta, congelat. Que només poguéssin encalentir-lo, posar-lo al plat, afegir-hi sal i condiments que arriben en sobrets de servei individual. A cap xef, que és el que tenien, li feia cap gràcia. Tota la industria mallorquina de programari hauria de baixar el nivell i sobraria molta gent.

Ara hi haurà problemes per a trobar industria mallorquina de nivell, perquè com podeu imaginar després de tants anys de només instal·lar i personalitzar (descongelar, servir, tenir una gama de condiments ensobrats). Això del codi té la seva complicació. Cal fer algunes habilitats fins a moure’s amb agilitat dins el codi escrit per altres. Necessita temps. Aquests també s’hi oposaran molt. És més fàcil per a ells que no pas aprendre a conviure amb el codi com a matèria primera. Seran torpes amb el codi durant un bon temps inicial –el que tothom s’ho mirarà tot amb lupa– i no seran tant àgils donant solucions. Intentaran arreglar les coses com feien abans: telefonada al fabricant o distribuidor esperant solució enllaunada. Si no la troben i reben respostes «has llegit el manual?», «has cercat la solució a Internet?» o «mira el codi», diran que el suport és dolent. Cony, no cal suport: teniu tot el codi, sabeu llegir, mirau vosaltres mateixo què passa! Si falla arregleu-ho i aporteu el pegat al projecte. Tot això no és als seus costums de treball. Trobaran complicat fer nous costums i maneres més tècniques (i per tant consistents) de fer les coses. Faran que el programari lliure sembli xerec. Sovint estaran interessats en fer-ho veure el més aviat possible.

(Oops… això ha quedat llarg. Ho envio o en faig un apunt al meu blog? … va, l’envio

Un saludo.